FINS SEMPRE, QUART C!

I finalment, ha arribat el moment que tots sabíem que arribaria…A ningú li agraden els comiats, però a la vida, el que a vegades sembla un final, és realment un nou principi.

Cal dir que per sobre de totes les mínimes disputes i els desacords pels que hem passat, sempre hi ha hagut molts més bons moments i bon ambient que els han compensat de sobres, fins al punt de tractar-nos com una gran família.

Després de dos anys junts, finalment cadascú optarà per seguir el seu propi camí; alguns seguirem pel mateix un parell d’anys més i per als altres, un fins sempre.

Recordeu que per començar una nova etapa heu de tancar una altra, no tingueu por de dir adéu, és part de la vida.

La champions del Real Madrid

El Real Madrid va arribar a la semi-final i amb molt d’esforç va arribar a  la final. La final del Real Madrid va ser contra el Juventus de Turí. Va començar guanyant el partit el Madrid amb 1 a 0, després va marcar el Juventus 1-1. Finalment va marcar el Real Madrid 3 més i això va fer la victòria. Els jugadors del Real Madrid van sentir-se orgullosos d’ells mateixos per haver arribat molt lluny i per haver guanyat una copa més.

la violència nacionalista

Avui volia parlar de la violència nacionalista perquè està present tots els dies, des de bromes pel dialecte que parles d’una llengua, fins als homes que apallissen negres per no haver nascut fills d’un americà / alemany / espanyol, etc.

Aquest és un problema molt major del que tots nosaltres pensem, grans desgràcies han succeït, com la gran destrucció de les torres bessones. Aquesta és una gran prova que els nacionalismes no són bons ni en petita mesura donat que no provoquen res més que disputes.

UN ANIMAL NO ÉS UNA JOGUINA

Els animals també pateixen. Avui dia hi ha molts llocs on fan servir els animals com si fossin una “joguina”, on els utilitzen com a mitjà d’entreteniment, principalment en els zoològics. La gent creu que  l’animal no pateix i que és feliç, però s’equivoquen, un animal no és una joguina amb la que es pot fer el que vulguis, un animal és un ésser viu que també pateix. Els animals que més utilitzen els zoològics per fer espectacles són els dofins, els lleons marins i les orques. Animals que han patit una sèrie de disciplines perquè obeeixin les ordres del seu cuidador. A Catalunya, en concret a Barcelona, s’ha prohibit fer espectacles amb dofins, però el dofí encara està viu al delfinari.

La gent no s’adona del que pateix l’animal indefens. Nosaltres tenim gent que es pot defensar, però ells qui tenen?

D’un dia per l’altre, REFUGIAT

Una de les xerrades que ha elegit el centre per als alumnes de quart d’aquest curs ha sigut el testimoni d’una refugiada veneçolana.

Segons va explicar, la seva vida va patir un canvi radical d’un dia a l’altre només per exercir bé la seva professió, fiscal general. Mentre portava a terme una investigació que implicava els alts càrrecs del seu país va descobrir tota una xarxa de corrupció, posant en perill la seva vida i la dels seus familiars, i es va veure obligada a abandonar el país sense donar-li temps a fer una maleta.

La xerrada va ser molt ben valorada pels alumnes i ens va fer reflexionar molt sobre els canvis tan dràstics que pot donar la vida.

Va concloure la xerrada donant-nos una polsera de l’associació i un fulletó informatiu.

El Batxillerat

Com bé sabeu, s’acaba la nostra etapa a l’institut com a estudiants d’ESO, i això que sembla que va ser ahir quan entràvem el primer dia a classe amb moltíssima por. Acabem una etapa, però el curs següent, començarem una altra totalment nova. Molts de nosaltres faran Batxillerat, uns altres cicles, uns altres dedicaran la seva vida a no fer res.

En aquest centre disposem dels Batxillerats següents:

• Batxillerat Humanístic
• Batxillerat Social
• Batxillerat Científic
• Batxillerat Tecnològic

Els alumnes que opten per fer un batxillerat, molts seguiran estudiant al centre qualsevol dels Batxillerats esmentats anteriorment, o d’altres  s’aniran a fer-lo a un altre centre, perquè volen fer aquests batxillerats a un altre centre o També hi ha cassos d’estudiants que se’n van per fer la branca artística dels batxillerats ja que de moment, aquest centre no disposa d’això.

Per altre costat, les persones que se’n van a fer cicles, disposen d’una gran quantitat d’estudis diferents, com per exemple d’infermeria, d’estètica, de mecànica…

Han sigut uns anys molt gratificants a l’institut, però ha arribat l’hora que cadascú agafi el seu camí.

 

ATEMPTATS A MANCHESTER DESPRÉS DEL CONCERT D’ARIANA GRANDE

El dia 22 de maig  va ser el concert de la cantant Ariana Grande a Manchester. Quan va acabar el concert, es va produir un atac terrorista suïcida provocant 22 morts i 59 ferits, la majoria eren adolescents i nens.

Moments després de l’atac, l’artista va publicar un twit on expressava els seus sentiments dient:

(Trencada. Des del fons del meu cor. Ho sento molt. No tinc paraules)

Segons ha informat la Policia britànica, l’autor va actuar en solitari i va morir en activar una càrrega explosiva de fabricació pròpia.

L’auto-denominat Estat Islàmic ha reivindicat l’atemptat a Manchester. El grup yihadista ha llançat el missatge a través d’un comunicat de la seva central de mitjans i no mitjançant l’agència de notícies Al Amaq, com ha estat la via habitual en els atacs previs registrats a Brussel·les, Berlín o El Caire.

El text subratlla que no s’ha tractat d’un atemptat suïcida, com sosté la policia britànica, que ha identificat el terrorista com Salman Abedi, un britànic de 22 anys, fill de refugiats libis. La Policia de Manchester ha detingut un home de 23 anys al sud de la ciutat vinculat amb l’atac. A més, un altre home ha estat detingut en un altercat en el Centre Comercial d’Arnalde, encara que les autoritats asseguren que aquest no té cap relació amb l’atemptat.

Però aquest no ha sigut l’únic atemptat a Europa, com es pot veure a la imatge següent:

A causa de l’atac i de les pèrdues Ariana Grande va organitzar un concert benèfic juntament amb altres artistes coneguts actualment per recaptar diners per a les famílies de les víctimes.

Però si reflexionem, ¿Què aconsegueixen les persones que fan aquest mal? ¿Creuen que això els beneficia? Només aconsegueixen matar gent, això no és beneficiós per a ningú. Els seus ideals s’acaben relacionant amb assassinats, el que donen és una imatge negativa. Per tant, el terrorisme és una variant dels assassinats sense cap resultat beneficiós.

Cangur 2017

Com cada any, i aquesta ha estat la XXII edició, la Societat Catalana de Matemàtiques ha convocat una nova convocatòria dels premis Cangur.

Quasi 100 000 nois i noies, estudiants des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat, es van trobar el passat 16 de març per resoldre problemes matemàtics.

La prova Cangur consisteix en 30 enigmes agrupats en tres blocs de dificultat creixent i de resposta tancada. Els problemes no busquen demostrar conèixer fórmules matemàtiques, sinó raonar i aplicar la lògica per resoldre, en una hora i quart, el màxim de problemes.

També com cada any, els alumnes de l’institut que han volgut, s’han presentat a les proves. I un cop aparegudes les llistes amb els resultats, hem de felicitar a tots els nois i noies participants, però molt especialment a Pedro Matias Allegroni de 3r d’ESO, que ha quedat classificat dins els 2,9 % d’alumnes de 3r d’ESO amb millors puntuacions, i Adrián Padilla de 1r Batxillerat , que ha quedat dins el 5,3 % d’alumnes d’aquest curs amb millor puntuació. A més, tots dos han estat els millors alumnes del Prat de Llobregat dins la seva categoria.

Enhorabona als dos!

Aquí us deixem una petita entrevista que hem fet a aquests dos alumnes participants :

-Quants cops has anat?

Matías i Adrià: era el primer cop que participàvem

-Com pensaves que seria? Com les vas trobar?

Matías: Esperava preguntes difícils, però després em vaig trobar preguntes que sabia resoldre.

Adrià: Pensava que hi hauria preguntes més fàcils i em va resultar més complicat del que esperava.

-Quants exercicis havia? De quin tipus eren?

Adrià i Matías: Hi havia uns 40 exercicis, hi havia fraccions, equacions, geometria, lògica, etc.

-Havies preparat les proves abans?

Matías: Sí.

Adrià: No.

-En quina posició vas quedar?

Adrià: 310 de 5.850 (més o menys)

Matías: 490 (sobre la mateixa quantitat)

-T’agraden les matemàtiques?

Adrià: No molt, encara que se’m donen bé i en el batxillerat és una de les assignatures que més m’agraden.

Matías: Sí.

-Quin Batxillerat fas o t’agradaria fer?

Adrià: Faig el batxillerat Social.

Matías: M’agradaria fer el batxillerat tecnològic.

-Recomanes les proves? 

Matías i Adrià: Sí.

HA CANVIAT DISNEY DES QUE ESTÀ AMB PIXAR?

En aquest article intentaré explicar-vos les diferències que hi  ha entre les pel·lícules Disney  abans d’unir-se amb Pixar i després d’unir-se amb aquesta empresa de  pel·lícules.

Una de les dues característiques més típiques de Disney és que als protagonistes se’ls  acaben morint els pares, germans o familiars en general. Són exemples La ventafocs, Bambi, El rei lleó.

I la  segona característica és que totes les dones han d’acabar casades amb el príncep i amb fills, en són exemples  pel·lícules com La Sireneta.

Però si analitzem la trajectòria de Disney després d’unir-se amb Pixar en el 2006 ,  observem que han eliminat la majoria dels prejudicis  que Disney  tenia al principi. Per això és important que sapiguem veure el que Disney ha canviat des que està amb Pixar. Com per exemple, en les pel·lícules més actuals no moren tantes persones familiars del protagonista entre les quals està Moana (Vaiana) ni tampoc han de casar-se amb un príncep, Frozen n’és un exemple d’aquesta característica.

 

 

 

 

El masclisme

Sempre hem parlat del masclisme, però mai ens hem aturat a reflexionar sobre el masclisme jove. També hi ha masclistes joves, el que passa és que estan menys atesos. Quan la gent veu masclisme jove veu una baralla de petits quan en realitat és una baralla com la dels adults.

El masclisme és el conjunt d’idees, actituds i pràctiques basades en l’atribució apresa de superioritat de l’home sobre la dona. En general, a tot el món hi ha masclisme. Al món occidental, el masclisme del segle XXI és més subtil del que hi havia fins al segle passat: les lleis són igualitàries però la seva posada a la pràctica, els costums i la vida quotidiana, incloent el llenguatge verbal i el no verbal no ho són gens.